Vivències

Com ens sentim quan ens donen una notia que no ens agrada? Quan tenim els espectatives massa amunt i de cop la realitat arriba? Tots en algun moment ens hem sentit avatuts, amb els anims baixos per qualsevol raó trivial.
així em vaig sentir jo, en el meu cas la meva raó era una mala qualificació d'un examen. Aquell dia m'havia ofert voluntaria per ajudar en tot el posible en una sesió d'hipoterapia al Delta del Llobregat. Cap a les cinc de la tarda va arribar una nena amb el Sindrome de Dawn i em vaig acostar per presentar-me. Just en el moment que m'hi vaig acostar aquesta nena sem va quedar mrian molt atentament i em va preguntar en un xiuxiueig: Per què estas trista?
Quan em va preguntar el motiu de la meva tristor em vaig quedar de pedra, no era gens consient de que els meus sentiments sestigesin manifestant al meu exterior i la meva resposta va ser simple: Res, esque m'han donat una mala nota a l'escola.
Al sentir aquesta resposta tant freqüent en la vida de l'estudian, la nena em mira amb cara contrariada i em respon: No estiguis trista que t'has llevat i ha surtit el sol!!
Mentre em donava aquesta resposta tant plena de sentiment, em mirava amb un somriure i amb els ulls brillants.
Com podia ser que una nena com ella, que no te res, com podia ser que aquella nena patint una malaltia tant greu, fos ella la que em dones raons a mi per somriure al dia. Ja ho diuen que moltes vegades no valorem tot el que tenim i normalment les persones més inesperades són les més felices.

Trobada amb Terra de Cavalls

Dissabte 27/Oct/2012 he tingut el plaer de reunir-me amb Agustí Vera Alemany. Ens hem trobat al starbucks cafe, on hem gaudit d'un esmorzar exquizit i una conversa molt agradable.

Fins que he parlat amb ell, creia que el meu treball només es podia centrar amb la gent discapacitatda i que per mitjà de diferents modalitats de les teràpies equestres s'ajudava a la seva qualitat de vida.
Després de la nostra trobada m'he adonat que hi ha molta gent que necesita tenir la oportunitat de poder interactuar amb el cavall. Aquest és un animal que ens acepta tal i com sóm sense donar cap tipus d'importància a les nostres diferències externes ja que ell només es veu atret per l'energia que desprenem.

El Coaching és una activitat que va més enllà de la idea de buscar una millorar amb la qualitat de vida, també busca una millora en la relació de la vida amb la naturalesa i amb la vida laboral.
En aquest tipus de teràpia el cavall duu a terme la funció de mirall, segons la energia que nosaltres desprenen, el cavall tindrà una manera de comport-se diferent amb nosaltres i si aconsegim analitzar la seva resposta podem extrapolar aquest fet a la vida persona o laboral i aconsegir una millora.

En definitiva, tenir la oportunitat de formar part,encara que sigi d'una manera molt insignifica per mitjà d'un treball, en aquest món tant apasionan, provoca una sensació indescriptible. No només he aprés coses per al meu treball acadèmic sinó que també he rebut lliçons per a la meva vida Eqüestre.

Entrevista La Corbera

Avui 29/Set/2012 he aconseguit posar-me en contacte amb La Corbera. Una associació terapèutica que funciona des del 1999 i actualment compta amb 2 monitors, 5 cavalls i 85 pacients.

Aquesta associació es troba a Sevilla i tot i la seva amabilitat a l'hora de convidar-me per poder realitzar una entrevista cara  a cara,  per raons òbvies, no ha sigut possible aquesta trobada.

Tot i això ens hem aconseguit posar en contacte i  tenir una llarga conversa via mòbil i per mail. Gràcies a aquest fet puc dir que conec el seu centre, i les activitats que s'hi duen a terme, amb detall.

Visita Delta del LLobregat

Avui 27/Set/2012 he anat al Delta del Llobregat que es troba a Gavà i es dedica  exclusivament a la Equinoteràpia, Coaching Ontològic amb cavalls, i diverses modalitats i activitats hípiques per a invidents.

Després d'un llarg camí he arribat a l'Hípica La Sentiu on es realitzen totes les activitats. Quan he arribat Manel Cruz m'ha explicat com funcionava el seu treball i he tingut la gran sort de poder  participar amb un parell d'usuaris. 

La primera pregunta que tenia plantejada era saber quines emocions podia transmetre el fet de realitzar aquesta teràpia. Una vegada hi he participat activament puc assegurar que és indescriptible. No hi ha paraules per descriure totes les fortes i contradictòries emocions que provoca el simple fet de veure que estàs ajudant algú. Aquest algú et mira amb un somriure, és feliç tot i les seves limitacions, es troba en un lloc còmode i realitzant una activitat que l'apassiona: estar amb el cavall. En canvi, tu arribes allà, potser desmotivat per un mal dia de feina, i pots arribar a sentir una mica d'enveja d'ells  que són capaços de veure la bellesa i trobar la felicitat en coses tant simples com raspallar un cavall o veure a un amic. 

Tu te'ls mires amb tristesa perquè ets conscient de totes les dificultats que tenen per viure i que mai podran arribar a tenir una vida com la teva. Tot i això, també els mires amb admiració, aquests nens lluiten dia a dia aixecant-se del llit i pujant a un cavall. Una simple discapacitat no els impedeix ser feliços.

He pogut gaudir de la seva companyia durant tota una tarda. Hem jugat amb els gossos, hem raspallat el cavall i l'hem preparat, hem muntat, desprès l'hem dutxat i hem tornat a jugar amb els gossos. Tota una tarda jugant, perquè és això el que fan: jugar, divertir-se, millorar la seva qualitat de vida i viure. 

Visita a La Foixarda

El dia 22/Set/2012 vaig tenir l'oportunitat de gaudir de dues sessions d'Hipoteràpia en el centre eqüestre La Foixarda. Aquesta hípica es troba a Barcelona, concretament al Parc de Montjuic.

Aquesta fou de les primeres hípiques que em van obrir les portes al món del cavall, a on vaig descobrir un esport diferent, amb un company, amb un animal. És per aquest mateix motiu que començar un treball tant important pel meu futur com és el cas d'aquest, em crea un sentiment molt especial ja que així  començà la meva vida eqüestre i ara el meu futur acadèmic.
Aquest dia vaig citar-me amb la coordinadora de l'activitat i d'aquesta manera el meu treball va començar a tenir una forma més concreta.
Tenir l'oportunitat  de veure en primera persona com es realitzen les activitats, reforça  la informació que he anat recopilant al llarg de l'estiu, i a més a més he pogut aprendre molt més vivint, o veient viure l'experiència en persona, que no pas llegir-la d'un llibre.
En cap dels llibres que he anat cercant, tots referits a aquest tema concret, m'han pogut transmetre o descriure totes les impressions que es viuen en el moment que s'hi pren part. La força emotiva és diferent.

LOS AIRES DEL CAVALLO

ANATOMIA DEL CAVALL