Hipoteràpia

Vivències

Com ens sentim quan ens donen una notia que no ens agrada? Quan tenim els espectatives massa amunt i de cop la realitat arriba? Tots en algun moment ens hem sentit avatuts, amb els anims baixos per qualsevol raó trivial.
així em vaig sentir jo, en el meu cas la meva raó era una mala qualificació d'un examen. Aquell dia m'havia ofert voluntaria per ajudar en tot el posible en una sesió d'hipoterapia al Delta del Llobregat. Cap a les cinc de la tarda va arribar una nena amb el Sindrome de Dawn i em vaig acostar per presentar-me. Just en el moment que m'hi vaig acostar aquesta nena sem va quedar mrian molt atentament i em va preguntar en un xiuxiueig: Per què estas trista?
Quan em va preguntar el motiu de la meva tristor em vaig quedar de pedra, no era gens consient de que els meus sentiments sestigesin manifestant al meu exterior i la meva resposta va ser simple: Res, esque m'han donat una mala nota a l'escola.
Al sentir aquesta resposta tant freqüent en la vida de l'estudian, la nena em mira amb cara contrariada i em respon: No estiguis trista que t'has llevat i ha surtit el sol!!
Mentre em donava aquesta resposta tant plena de sentiment, em mirava amb un somriure i amb els ulls brillants.
Com podia ser que una nena com ella, que no te res, com podia ser que aquella nena patint una malaltia tant greu, fos ella la que em dones raons a mi per somriure al dia. Ja ho diuen que moltes vegades no valorem tot el que tenim i normalment les persones més inesperades són les més felices.