Després d'un llarg camí he arribat a l'Hípica La Sentiu on es realitzen
totes les activitats. Quan he arribat Manel Cruz m'ha explicat com funcionava
el seu treball i he tingut la gran sort de poder participar amb un parell
d'usuaris.
La primera pregunta que tenia plantejada era saber quines emocions podia
transmetre el fet de realitzar aquesta teràpia. Una vegada hi he participat
activament puc assegurar que és indescriptible. No hi ha paraules per descriure
totes les fortes i contradictòries emocions que provoca el simple fet de veure
que estàs ajudant algú. Aquest algú et mira amb un somriure, és feliç tot i les
seves limitacions, es troba en un lloc còmode i realitzant una activitat que
l'apassiona: estar amb el cavall. En canvi, tu arribes allà, potser desmotivat
per un mal dia de feina, i pots arribar a sentir una mica d'enveja d'ells
que són capaços de veure la bellesa i trobar la felicitat en coses tant
simples com raspallar un cavall o veure a un amic.
Tu te'ls mires amb tristesa perquè ets conscient de totes les dificultats
que tenen per viure i que mai podran arribar a tenir una vida com la teva. Tot
i això, també els mires amb admiració, aquests nens lluiten dia a dia
aixecant-se del llit i pujant a un cavall. Una simple discapacitat no els impedeix
ser feliços.
He pogut gaudir de la seva companyia durant tota una tarda. Hem jugat amb
els gossos, hem raspallat el cavall i l'hem preparat, hem muntat, desprès l'hem dutxat
i hem tornat a jugar amb els gossos. Tota una tarda jugant, perquè és això el
que fan: jugar, divertir-se, millorar la seva qualitat de vida i viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada